Transports públics no ferroviaris

Quan un passatger d'un transport públic no ferroviari pateix un accident amb el resultat de lesions o mort, sempre que aquest es produeixi amb posterioritat a la compra del corresponent bitllet de transport i es causi dins el propi vehicle de transport o en les seves instal·lacions i estacions , el passatger lesionat o els seus familiars en cas de mort tenen dret a rebre una indemnització per les seqüeles que li quedin o per la mort de forma objectiva, és a dir, sense necessitat d'acreditar la causa o culpa de l'accident.

Aquesta indemnització a la qual tenen dret tant el lesionat com els familiars del mort del transport públic està regulada pel Reial Decret 1575/1989, de 22 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament de l'assegurança obligatòria de viatgers (SOVI). És en aquest reglament on s'estipulen, a través de les seves diverses categories, les seqüeles i la mort, assignant les corresponents indemnitzacions per a cada cas concret que, en cas de tractar-se de seqüeles, fan necessària o recomanable la utilització de perits mèdics per ajustar les seqüeles corresponents a les categories previstes en el referit reglament, el funcionament té les seves particularitats no sempre senzilles.

Els imports de les indemnitzacions a les que té dret el lesionat o els familiars del mort d'un accident de transport públic es van establir el 1989, de manera que encara que el Reial Decret 1575/1989, de 22 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament de l'assegurança obligatòria de viatgers (SOVI) no ho preveu i les companyies asseguradores en fase extrajudicial no accepten actualitzar les indemnitzacions, aquesta actualització s'ha d'exigir, tenint present que per fixar la data d'actualització, en el cas del lesionat, és la data de l'estabilització lesional i per als familiars que reclamen la mort, és la data del moment en què es produeix la mateixa.

Les actualitzacions són molt importants perquè incrementen les indemnitzacions a les que tenen dret tant del lesionat com dels familiars del mort en un accident de transport públic en més del doble del que estipula la normativa vigent.

Les víctimes i perjudicats en aquest tipus de sinistres, a més de tenir dret a percebre aquesta indemnització no subjecta a cap acreditació de culpa, també tenen la possibilitat de percepció d'una altra indemnització molt superior i plenament compatible amb l'anterior, sempre que hi hagi responsabilitat per culpa atribuïble al conductor o al titular del transport.

Perquè s'atorgui aquesta indemnització per culpa hem d'estar davant d'un accident on la responsabilitat del mateix s'acrediti que és o del conductor del vehicle, o de la companyia o administració que dóna el servei o, en general, d'un tercer, és a dir, que si bé per l'assegurança anterior (SOVI) podem reclamar encara que sigui per una ensopegada, fins i tot per pròpia malaptesa de l'usuari, en aquest cas només podrem reclamar si hi ha un responsable a qui poder-li imputar la responsabilitat del mal, i aquesta altra indemnització no valora amb les normes i categories del Reglament de l'assegurança obligatòria de viatgers (SOVI), sinó que es valora d'acord i per analogia amb el barem d'accidents de trànsit que es troba regulat en el Reial Decret Legislatiu 8/2004, de data 29 de octubre, modificat per Llei 35/2015, de 22 de setembre, relatiu a la responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles a motor.

Aquestes indemnitzacions són molt superiors a les regulades per l'assegurança obligatòria de viatgers i requereixen d'informe mèdic-pericial per a la seva millor valoració i garanties de plena indemnització.

Tal com ha manifestat el Tribunal Suprem en múltiples sentències, la percepció de les dues indemnitzacions és plenament compatible.