FAQs

Una negligència mèdica és una mal praxis (mala pràctica o actuació) succeïda a l'àmbit clínic o hospitalari, per acció o omissió d'un professional, centre o administració sanitària. S'entén com a mal praxis mèdica aquella actuació o omissió mèdica no ajustada a la lex artis, això és l'actuació diligent en cada cas concret i en funció de “l'estat del coneixement de la ciència” i de la tècnica en cada moment, complint els protocols sanitaris o els estàndards de la professió.

Com en tota activitat humana, les imprudències, imperícies o negligències poden succeir en qualsevol moment i circumstància, però únicament les que causen un dany, físic, moral o patrimonial, i són avaluables econòmicament poden reclamar-se, existint, a més, l'obligació legal per a la víctima de provar el nexe causal entre la negligència i el dany causat, excepte en casos flagrants molt excepcionals on es pugui aplicar la doctrina del res ipsa loquitur (“la cosa parla per si mateixa”), en què serà el professional, centre o administració sanitària la que haurà d'acreditar la bona actuació per evitar ser considerat el responsable del dany. En dret sanitari és fonamental acreditar que la negligència és la causant del dany, ja que en cas de provar-se que el dany s'hagués produït fins i tot aplicant el tractament correcte, no serà reclamable aquest dany fins i tot concorrent una negligència. S'ha de tenir en compte que la responsabilitat mèdica no és de resultat sinó de mitjans.

Són, per tant, requisits per poder reclamar responsabilitats per una negligència mèdica: (1) la mala praxi; (2) el dany i (3) el nexe causal entre el primer i el segon.
Per determinar aquest nexe causal, seran necessaris sempre els serveis d'un pèrit mèdic, com més especialista en la problemàtica en qüestió millor, ja que de la seva perícia i resolució en dependrà, en bona part, l'èxit de la reclamació.

Per determinar aquest nexe causal, seran necessaris sempre els serveis d'un pèrit mèdic, com més especialista en la problemàtica en qüestió millor, ja que de la seva perícia i resolució en dependrà, en bona part, l'èxit de la reclamació.

Els terminis de prescripció per reclamar una negligència mèdica varien en funció de si l'actuació mèdica s'ha donat davant la sanitat pública o la privada, i en aquest darrer cas, pot variar en funció de la comunitat autònoma on hagi succeït. Les variacions van des d'1 any fins als 10 anys, per tant és molt important consultar un professional especialitzat que pugui determinar si l'acció està prescrita o no.

Sanitat pública: El termini és d'1 any, i comença a comptar des del moment que es coneixen les conseqüències danyoses de la dita negligència i es poden quantificar, que, en situació de lesions o malaltia, el termini comença a córrer a partir del moment en que es produeix la curació o estabilització de les lesions, dany o malaltia, però en cas de mort, el termini començaria a partir de la data de la mort.

Sanitat privada: En aquests casos el llaç de prescripció pot variar en funció de les següents premisses i/o situacions:

• Reclamació contra un centre mèdic, facultatiu o mútua mèdica amb què es té una relació contractual: En el dret estatal, segons l'art. 1964 del Codi Civil, el termini és de 5 anys, però a Catalunya, d’acord amb l’art. 121-21 del Codi Civil Català, el termini és de 10 anys.
• Reclamació contra un facultatiu d'un centre mèdic amb què es té una relació contractual tan sols amb aquest últim: En aquest cas, ens trobaríem davant d'una reclamació extracontractual, sent que, en el dret estatal el termini de prescripció seria d'un 1 any i, al dret català, el termini seria de 3 anys.

En els casos en què la responsabilitat vingui derivada d'aspectes organitzatius o de prestació de serveis sanitaris aliens a l'activitat pròpiament dita, per exemple, en casos d'infeccions nosocomials intrahospitalàries, els podria ser aplicable l'art. 143 de la Llei de Consumidors i Usuaris (Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris -link: https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2007-20555), que preveu un termini de prescripció de 3 anys a comptar de la data en què el perjudicat va patir el perjudici, ja sigui per defecte del producte o pel mal que aquest defecte li va ocasionar.

Per valorar aquestes qüestions és imprescindible la intervenció d'un advocat especialista en la matèria. A Coca Advocats et volem ajudar.

Per descomptat, i és fonamental per a l’estudi de la viabilitat de qualsevol presumpte supòsit de negligència mèdica.

El Reglament General de Protecció de Dades - https://www.boe.es/doue/2016/119/L00001-00088.pdf- i la Llei Orgànica Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD) - https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2018-16673 - ens reconeixen una sèrie de drets, entre ells el d'accedir a aquestes dades.

En el cas de les històries clíniques ens trobem amb el tractament de categories especials de dades, dades relatives a la salut, que es poden tractar amb finalitats de medicina preventiva o laboral, avaluació de la capacitat laboral del treballador, diagnòstic mèdic, prestació d'assistència o tractament de tipus sanitari o social, o gestió dels sistemes i serveis d’assistència sanitària i social (art.9.2 h RGPD).

La Llei bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica (Llei 41/2002, de 14 de novembre - https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2002-22188) expressa que el pacient té dret d'accés a la documentació de la història clínica i a obtenir còpia de les dades que hi figuren podent accedir per mitjà de representació degudament acreditada.

També, en cas d'un pacient mort, es permet a les persones vinculades al mort per raons familiars o de fet i als seus hereus adreçar-se al responsable o encarregat del tractament per sol·licitar-ne l'accés a les dades personals.

Quan ens sorgeix el dubte de la possible existència d'una negligència mèdica és molt probable que tinguem una gran incertesa sobre els passos a seguir, però t'ajudem i te'ls simplifiquem a continuació:

1. Hem d'obtenir la màxima documentació mèdica possible. Cal recopilar tots els informes mèdics de què disposem i sol·licitar, alhora, la història clínica al centre mèdic o hospitalari on s'hagi dut a terme l'actuació mèdica.
2. Tots els casos de possible negligència mèdica requereixen un estudi previ de viabilitat de l’acció. Per això comptem amb especialistes mèdics que procedeixen a valorar tota la documentació mèdica i fan un informe previ de viabilitat de l'acció del cas concret.
3. En cas que hi hagi viabilitat, es procedeix de manera immediata a realitzar l'estudi del cas en profunditat i es comença a realitzar l'informe pericial que determini la negligència causada i els danys patits com a conseqüència d'aquesta.
4. Una vegada es disposa de l'informe pericial, s'inicia una reclamació extrajudicial directament contra l'asseguradora del centre sanitari o contra el centre sanitari, el metge o l'administració sanitària segons convingui.
5. En cas de no obtenir un acord extrajudicial, es procedeix a la preparació de la demanda judicial en reclamació dels danys patits.

A Coca Advocats comptem amb una àmplia experiència en les reclamacions per negligències mèdiques produïdes tant a l'àmbit de la sanitat pública com de la privada, amb un alt nivell de sentències favorables dictades pels Tribunals civils, per la qual cosa pots consultar-nos sobre qualsevol dubte sobre el particular.