L'ocupant en els accidents de trànsit

No cal posar en dubte el dret a indemnització per part d'aquells/as que, sense ser conductors/as d'un vehicle que es veu immers en un accident de circulació, viatgin en ell i pateixin una sèrie de danys a conseqüència d'un sinistre derivat de la seva circulació.

Cal ressaltar que el propi article 1 del Text Refós de la Llei sobre Responsabilitat Civil i Segur en la circulació de vehicles de motor (TRLRCSCVM), disposa que els conductors es fan responsables, en virtut del risc creat per la conducció, dels danys causats a les persones o en els béns amb motiu de la circulació. Així doncs, i amb fonament en la configuració d'aquest règim de responsabilitat, sempre hi haurà algú que hagi de fer-se càrrec de les lesions i perjudicis patits per l'ocupant, i serà amb independència del grau de culpabilitat –si és que concorre- que resulti atribuïble al conductor del vehicle en el qual viatja aquest últim, això sí, sempre que no concorri força major, ja que en aquests supòsits, com més a davant veurem, és una mica més complex l'assumpte.

Això és així, perquè els ocupants es configuren com a persones alienes a la conducció del vehicle que s'hagi vist implicat en l'accident i, per tant, aquests revesteixen la consideració de tercers perjudicats que amb la seva conducta no han pogut evitar ni influir en la producció de l'esdeveniment danyós. En conseqüència, poc condicionarà l'abast de la indemnització de l'ocupant el fet que la responsabilitat recaigui sobre el vehicle en el qual aquest circulava o sobre el vehicle contrari; i això és així perquè l'ocupant gairebé sempre tindrà dret a reparació.

Possibles escenaris

Exposats aquests termes, i per a diferenciar en funció de les circumstàncies que conflueixin en el sinistre concret, es procedeix a practicar un mínim plantejament dels possibles escenaris i els camins que haurà de seguir la reclamació d'indemnització:

• El conductor del vehicle contrari resulta responsable: En aquest cas la reclamació es dirigirà contra la companyia d'assegurances del vehicle contrari, a qui es reclamarà la reparació dels danys causats als ocupants damnificats a l'empara de la cobertura de responsabilitat civil derivada de la pòlissa de l'assegurança obligatòria, igual que també es reclamaria els danys i perjudicis del conductor on viatjaven aquests ocupants.

A partir d'aquí cal tenir present que el proveïment de la indemnització i la seva quantia serà equivalent a la que correspondria al conductor, de manera que el càlcul dels danys patits es farà de conformitat amb les quanties i actualitzacions previstes en el Sistema per a la de valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació (Barem de Trànsit).

• El conductor del vehicle en el qual viatja l'ocupant resulta responsable: En aquest cas, la reclamació de la indemnització concernent a l'ocupant haurà de dirigir-se a la companyia d'assegurances del vehicle propi –o, més ben dit, a la companyia d'assegurances del conductor on ell viatjava-, tot això sobre la base de la cobertura de responsabilitat civil per danys a terceres persones, de nou, continguda en la pòlissa d'assegurança. Lògicament, els termes quantitatius de la reparació del mal es calcularan i valoraran de la mateixa manera que en el supòsit anterior.

Cal comentar que la repartició de responsabilitat recentment exposada es practica per a assegurar, en la mesura que sigui possible, el major èxit i celeritat de la reclamació en un primer moment. Ara bé, cal tenir present que l'assumpció de responsabilitat per part de les asseguradores no sempre és automàtica.
En aquest últim supòsit, serà l'entitat la responsabilitat de la qual es dilucidi judicialment qui hagi d'abonar finalment l'import indemnitzatori reclamat per a l'ocupant (al propi perjudicat, o bé a l'asseguradora que hagi realitzat el pagament amb caràcter previ a la imputació de responsabilitat a l'altra entitat condemnada), tot això sense deixar de contemplar que, amb independència de sobre qui es faci recaure la culpa per sentència –també per al cas en què fos declarada concurrència de culpes-, l'ocupant haurà de ser rescabalat en atenció a la seva condició de víctima i subjecte no partícip de l'accident.

• Suposats de responsabilitat controvertida o concurrència de culpes: En aquesta mateixa línia, i en el que pot ser d'interès per al cas, res obsta perquè en supòsits de responsabilitat controvertida l'ocupant pugui dirigir la totalitat de la reclamació a l'entitat asseguradora d'algun dels vehicles implicats sense haver d'acreditar la responsabilitat d'aquest, tot això sense perjudici que posteriorment la companyia pugui repetir l'acció de reemborsament contra la companyia asseguradora que entengui culpable –o parcialment culpable-. La facultat recentment formulada ja havia estat plenament acollida pels nostres Tribunals quan el Suprem va dictar la seva sentència de 12 d'abril de 2002, en la qual va prescriure que ‘’davant la impossibilitat, en aquests casos, d'establir quotes ideals de participació en la responsabilitat, la tendència favorable a la declaració de solidaritat entre els responsables d'un acte il·lícit es considera com la més adequada per a garantir l'efectivitat de l'exigència de la responsabilitat extracontractual, perfectament compatible amb la possibilitat de divisió interna de la part de les respectives obligacions.’’

Arribats a aquest punt, cal recalcar que la solució al·ludida s'atorga en consecució de les finalitats resarcitòrias derivades del règim de responsabilitat objectiva de l'art. 1.1 TRLRCSCVM per als danys a les persones (atribuïda als conductors pel mer fet de dirigir un vehicle que suposa un risc per a tercers), i és una cosa en la qual també es va venir a secundar amb caràcter més recent, l'Audiència Provincial de Toledo (Secció 2a) en la seva sentència número 678/2019 de data 11.10.2019.
En definitiva, l'estimació de la reparació plena de l'ocupant amb caràcter independent al grau de responsabilitat de l'asseguradora demandada s'ha vingut acollint pels Tribunals mitjançant la configuració d'un règim de solidaritat impròpia, tot això per a garantir el rescabalament del perjudicat –en aquest cas, de l'ocupant- en supòsits on el repartiment de responsabilitat entre els copartícips del fet resulta més dubtós.

• Suposats de Força Major en la conducció: Finalment, volem fer esment al supòsit de força major en la conducció que solen ser menys usual, però amb aquests temps de temporals imprevisibles que estem experimentant en les últimes setmanes, cada vegada semblen estar més a l'ordre del dia i poden generar major complexitat. Ens referim a accidents de trànsit on la causa del sinistre sigui imputable per exemple a un fenomen meteorològic, ja sigui unes pluges torrencials, un terratrèmol, la caiguda d'un llamp sobre un vehicle o un despreniment de roques en un lloc poc previsible. Supòsits així s'haurien d'estudiar si són objecte de cobertura a través del Consorci de Compensació d'Assegurances segons la seva normativa i en aquests casos no es reclamaria contra la companyia asseguradora ni del vehicle on viatja l'ocupant ni tampoc contra la companyia asseguradora del vehicle contrari, si és que n'hi ha; en aquests supòsits la reclamació es dirigiria al Consorci de Compensació d'Assegurances, encara que també cal tenir en compte que no tots els supòsits de força major estan assegurats pel Consorci de Compensació d'Assegurances i podria donar-se el cas difícil però possible de trobar-nos davant algun supòsit de força major que no sigui susceptible de poder reclamar els danys i perjudicis d'un ocupant sense culpa atribuïble.

Coneixent tot l'anterior, cal tenir present que cada accident adquireix una dinàmica diferent, per la qual cosa els llits a seguir per a reclamar la indemnització que al nostre Dret correspongui també seran diferents. En definitiva, és summament recomanable comptar amb assistència legal experta per a obtenir la reparació íntegra de tots i cadascun dels danys patits, i no renunciar a la percepció de cap concepte indemnitzatori al qual legalment tinguem dret per no ser degudament assessorats.