LA MODIFICACIÓ DEL CODI PENAL EN MATÈRIA D'IMPRUDÈNCIA EN LA CONDUCCIÓ DE VEHICLES A MOTOR

La recent modificació del Codi Penal duta a terme amb la Llei Orgànica 11/2022 de 13 de setembre, pretén donar solució, una vegada per totes, a les reclamacions de les associacions de víctimes que, des de la modificació del Codi Penal realitzada per la LO 1/2015 de 30 de març, en què se suprimien les faltes del Codi Penal, es van despenalitzar pràcticament íntegrament comportaments al volant de vehicles de motor que, no obstant la seva gravetat i conseqüències, no podien ser jutjades ni castigades en un tribunal penal.

Quins drets es van perdre amb la Reforma del Codi Penal del 2015?

No només va desaparèixer la possibilitat d'un judici ràpid i un càstig per a un infractor que causi lesions de certa gravetat per saltar-se un Stop o no respectar un semàfor en vermell, sinó també:

• La possibilitat de poder tenir un procediment de recerca de les causes del sinistre, obtenint l'atestat o l'informe de la policia amb rapidesa i sense cost, a través del jutjat;
• Poder acudir a un metge forense que objectivi les lesions i seqüeles causades;
• Poder obtenir un dictamen forense sobre causes d'una mort violenta, perdent la possibilitat d'una autòpsia i el ràpid accés a totes les persones perjudicades per la mort.
• També pel camí es va perdre la possibilitat d'obtenir una interlocutòria judicial de quantia màxima que podia executar-se a la jurisdicció civil, en base als vehicles implicats i l'informe del metge forense, sense necessitat de celebrar el judici penal.

Durant la vigència de tots aquests anys de reforma, es va reconfirmar que si bé ja existia una despenalització pràctica dels delictes i faltes vinculats a la seguretat viària als nostres tribunals, amb jutges que arxivaven tan aviat com podien les denúncies interposades convidant a acudir a la via jurisdiccional civil, amb la reforma del 2015 es va liquidar la possibilitat ni tan sols de tramitar una sola denúncia als jutjats d'instrucció per accident de trànsit, llevat que estigués vinculada amb la conducció sota els efectes de drogues o alcohol, l'excés de velocitat extrema o imprudències molt greus amb resultats lesius molt importants o defuncions, quedant fora de la tramitació penal el 98-99% dels accidents de trànsit amb lesions, els qualificats pel nou Codi Penal i interpretats pels nostres tribunals com a sinistres ocasionats per imprudència menys greu. Aquests casos, obligatòriament, havien de demandar-se a la jurisdicció civil, amb la consegüent major demora i despesa econòmica en la resolució del procediment per als perjudicats.

Amb la Llei 35/15 es va intentar compensar l'expulsió de les víctimes d'accidents de trànsit del procés penal, amb la imposició d'un sistema de “mediació”/negociació extrajudicial obligatori previ per a l'accés a la jurisdicció civil, amb obligacions de transparència i diligència per a les companyies asseguradores, que a la gran majoria d'assumptes s'ha demostrat totalment insuficient i deficient per a l'obtenció ràpida d'una indemnització justa per a les víctimes.

Amb l'aprovació de la Llei 35/2015, de reforma del sistema per a la valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació, es va pretendre compensar l'eliminació del procediment judicial penal ràpid, econòmic i eficaç, amb la introducció de un procediment extrajudicial obligatori, previ a l'accés a la jurisdicció civil, amb obligacions de transparència, diligència i pagaments mitjançant ofertes i respostes motivades per a les companyies asseguradores, amb la possibilitat també d'acudir al metge forense a la fase final d'aquest procediment, de manera d'informe mèdic complementari.

Tot això havia de procurar aquesta ràpida indemnització de les víctimes d'accidents de trànsit sense procediment judicial i, suposadament, sense cost, però la realitat, a la gran majoria d'assumptes, ha resultat ser un procediment totalment insuficient i deficient per a l'obtenció ràpida d’una justa indemnització per a les víctimes, que han hagut d'invertir diners en atestats policials, metges valoradors del dany corporal i mesos, i fins i tot anys, de temps per a poder obtenir l'informe mèdic complementari del metge forense, per acabar finalment acudint a una demanda en la jurisdicció civil: més cara (procurador, compareixences dels pèrits, etc.) i lenta i d'incert resultat atesa la seva complexitat processal en què, recordem, la VICTIMA ni els PERJUDICATS que en són part no podran declarar ni explicar res, ni de l'accident ni de les seqüeles o situació personal, llevat que la part demandada les citi a declarar (que, òbviament, no ho fan pràcticament MAI).

Amb la reforma operada per la Llei Orgànica 2/2019, de 1 de març, la problemàtica va continuar.

La problemàtica continuaria fins i tot amb la successiva reforma operada per la LO 2/2019, de l'1 de març, una reforma promoguda inicialment per la vídua (Anna González) d'un ciclista mort com a conseqüència de l'atropellament d'un camió el conductor del qual va fugir i que no es va aconseguir la seva condemna penal per no complir la seva actitud amb els requisits dels delictes d'homicidi per imprudència ni el de l'omissió del deure d'auxili, previstos aleshores al Codi Penal.

Aquesta reforma va comportar:

a) La modificació de l'art. 142 CP (homicidi imprudent), incorporant:

1. L'excés de velocitat o la conducció sota la influència de begudes alcohòliques o drogues (art. 379 CP) com a referent valoratiu necessari de la imprudència greu;
2. La infracció greu de les normes de seguretat viària com a referent de la imprudència menys greu.

b) La introducció del nou art. 142 bis, que permet agreujar les penes de l'homicidi per imprudència greu quan hi concorrin múltiples víctimes, incrementant el marc de pena:

1. De 4 anys i 1 dia de presó a 6 anys (superior en un grau a la pena de l'art. 142.1 CP) en cas de més d'un mort o concorrent-ne un mort i lesionats molt greus;
2. De 6 anys i 1 dia de presó a 9 anys (superior en dos graus a la pena de l'art. 142.1 CP) si el nombre de morts és molt elevat.

c) La modificació de l’art. 152 CP (lesions imprudents), incorporant:

1. L'excés de velocitat o la conducció sota la influència de begudes alcohòliques o drogues (art. 379 CP) com a referent valoratiu necessari de la imprudència greu;
2. La infracció greu de les normes de seguretat viària com a referent de la imprudència menys greu.

d) La introducció del nou art. 152 bis CP, que permet agreujar les penes de les lesions causades per imprudència greu quan concorrin múltiples víctimes, incrementant el marc de pena:

En cas de causar lesions a una pluralitat de persones:

• Amb pèrdua d’òrgan principal: de 3 anys i 1 dia a 4 anys i 6 mesos de presó (superior en un grau a la pena de l’art. 152.1.2 CP).
• Amb pèrdua d’òrgan no principal: de 2 anys i 1 dia a 3 anys de presó (superior en un grau a la pena de l’art. 152.1.2 CP).

Si el nombre de lesionats fos molt elevat:

• Amb pèrdua d’òrgan principal: de 4 anys 6 mesos i 1 dia a 6 anys i 9 mesos de presó (superior en dos graus a la pena de l’art. 152.1.2 CP)
• De pèrdua d’òrgan no principal, de 3 anys i 1 dia a 4 anys i 6 mesos de presó (superior en dos graus a la pena de l’art. 152.1.2 CP).

e) La modificació de l'art. 382 CP, agreujant-se la pena de l'art. 381 CP quan concorri la conducta amb resultats lesius constitutius de delicte (meitat superior de la pena de privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors).

f) La introducció del nou art. 382 bis CP, que incorpora el delicte d'abandó del lloc de l'accident per a aquells conductors que, després de causar un accident amb morts o lesionats greus, abandoni el lloc dels fets sense que hi concorri risc propi o de tercers, sempre que no compleixi els requisits contemplats al delicte d'omissió del deure d'auxili (art. 195 CP), distingint:

• Fets originats per accions imprudents del conductor (art. 382 bis 2 CP): pena de 6 mesos a 4 anys de presó i privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors d'1 a 4 anys.
• Origen fortuït del fet que ocasiona l'abandó (art. 382 bis 3 CP): pena de 3 a 6 mesos de presó i privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors de 6 mesos a 2 anys.

Amb aquesta nova figura delictiva (abandonament voluntari del lloc dels fets després de causar un accident amb víctimes mortals o ferits greus, en lloc d'aturar-se per donar-los ajuda), no es requereix que el conductor hagi provocat l'accident per una actuació imprudent, n'hi haurà prou amb què hagi intervingut fortuïtament en el desenllaç del sinistre, ja que el que es pretén sancionar és la «maldat intrínseca» d'abandonar qui pot estar lesionat o mort i la manca de solidaritat amb les víctimes (exposició de motius de la mateixa Llei).

Amb la Llei Orgànica 11/2022, del 13 de setembre, es pretén reduir l'elevada quantitat d'arxius que es produïen en els procediments penals per la no apreciació de la imprudència.

La pràctica judicial d'aquests últims més de 3 anys ha demostrat que ni tan sols amb la reforma del 2019 els tribunals penals han tramitat accidents de trànsit amb lesionats i fins i tot morts a les seves seus fruit de fets originats per infraccions greus de les normes de trànsit, considerant , a la majoria dels assumptes, que no existia una entitat suficient de la infracció per considerar-la una imprudència menys greu.

És per això que en aquesta modificació s'ha tractat d'establir un marc legal en el qual, atès el cas en què es produeixi una infracció greu de les normes de circulació de vehicles de motor i ciclomotor i de la mateixa es produeixi com a resultat la mort o lesions rellevants, aquesta imprudència haurà de ser qualificada com a imprudència menys greu com a mínim, obligant el jutjador a pronunciar-se mitjançant resolució motivada sobre si la comissió de la infracció de trànsit ha estat determinant o no per a la comissió del delicte (imprudència causant de l'accident).
En aquest sentit, el canvi més rellevant es produeix en la redacció del punt segon dels articles 142 i 152 del Codi Penal que estableixen:

“Es reputarà en tot cas com a imprudència menys greu aquella no qualificada com a greu en què per a la producció del fet hagi estat determinant la comissió d'alguna de les infraccions greus de les normes de trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària. La valoració sobre l'existència o no de la determinació s'haurà d'apreciar en una resolució motivada.”

Amb aquesta modificació es pretén reduir l'elevada quantitat d'arxius que es produïen en els procediments penals per no apreciar la imprudència.

Altres dels canvis rellevants es produeixen en els casos en què es produeixi una mort causada per imprudència menys greu, ja que, segons la reforma, no es requerirà de denúncia de la persona ofesa, fent que l'autoritat judicial pugui iniciar d'ofici la investigació dels fets.

En aquest sentit, s'estableix la necessitat que el trànsit posi en coneixement de l'autoritat judicial dels fets derivats d'infraccions de trànsit en què s'hagi produït com a conseqüència del mateix lesions o una mort.

Després de la reforma, la sanció consistent en la pena de privació del dret de conduir deixa de ser facultativa i passa a ser preceptiva per als delictes realitzats amb imprudència menys greu.

L'últim dels canvis rellevants és la reducció de la pena de multa per als casos en què, com a conseqüència d'una imprudència menys greu, es produeixin com a resultat les lesions establertes a l'article 147.1 CP. Aquesta pena de multa passa a ser d’un a dos mesos, la qual cosa té com a conseqüència que per a aquests casos no sigui necessari assistir al procediment penal acompanyat de procurador i advocat.

Faltarà veure si a partir d'aquesta última reforma les reclamacions de les associacions de víctimes són finalment escoltades i les imprudències greus al volant amb conseqüències lesives tornen a ser jutjades i castigades als tribunals penals. El temps dirà.

En qualsevol dels casos, compti sempre amb un advocat especialista que el guiï i assessori en el procediment més adequat per als seus interessos, sigui víctima o perjudicat, ja que malauradament les decisions processals preses amb el cor no sempre són les més adequades per a les necessitats provocades per l'accident, i sempre és recomanable escoltar la freda raó.